Us convido a escoltar "Pas de Vianants"

Recentement, ens hem reunit un grup de sis joves del Vendrell per portar a terme un projecte en comú, un programa de ràdio.

Tots sis provenim del món de les pàgines d’opinió del Diari del Baix Penedès i dels blogs d'internet. Els nostres noms són Alfredo, Laia, Marta, Miquel, Roger i jo mateixa, Yolanda.

A arrel de compartir secció al Diari i escriure'ns mútuament als blogs, vam decidir crear un espai de debat i fer-ho a través de la ràdio perquè altres persones ens puguin escoltar a l’igual que fins ara ens han anat seguint a través del Diari del Baix Penedès o dels blogs que hem anat penjant per internet.

En aquest nou programa posarem en comú els nostres punts de vista personals. Alguns coincidiràn doncs som tots joves preocupats pel dia a dia i altres diferiran molt. Però creiem que tenim molt bona sintonia i que en podrem treure un gran profit per tal de fer un programa amè.

El programa s'emetrà un dia a la setmana i tindrà una durada d'una hora en la qual tractarem temes que ens afecten directament com a persones i com a ciutadans del Vendrell. Reflexionarem sobre allò que ens preocupa o, a vegades, simplement travessarem durant una petita estona la porta del desconeixement.
Si alguna persona estigués interessada en participar en el programa, vol fer alguna queixa o aportar suggeriments que no dubti en posar-se en contacte amb nosaltres a través del nostre email pasdevianants@gmail.com.

Si voleu saber més coses us ho explicarem a través de la sintonia de la ràdio. La cita és els dimecres de 7 a 8 de la tarda a través del 107.1 de la FM, Ràdio el Vendrell. Es pot escoltar a través d’internet en http://www.rtvelvendrell.com/ . El primer dia és el dimecres dia 17 d’octubre i parlarem amb una persona que té moltes coses a dir del comerç i el turisme del Vendrell.

Vull un parc!!!!

Si senyors, vull un parc al Vendrell. Però no un parc qualsevol, vull un parc gran, per on es pugui passejar, anar a córrer o en bici, amb alguna petita extensió de gespa on poder seure a llegir un llibre sota l'ombra d'un arbre, amb una zona infantil protegida dels gossets i dels amos irresponsables que deixen que les seves mascotes facin les seves necessitats a qualsevol lloc, un parc on se sentin els ocells, vull un espai pròpiament dit verd i que per arribar no s'hagi, necessàriament, d'anar en cotxe.

No vull un parc petit, amb dos jocs infantils, amb quatre arbres esquifits o col·locats un tan lluny de l'altre que per tal de tenir una miqueta d'ombra has d'anar donant el tomb a l'arbre, no vull un parc on la sorra i les pedres són el paisatge predominant i on l'olivera, amb tot el respecte que aquest arbre em mereix, encara agreugi l'aspecte de secà dels nostres parcs.

Hom em podrà dir que al Vendrell no hi ha un espai suficientment gran per poder ubicar un parc d'aquestes característiques. Doncs bé, penso que voler és poder i que si hi ha la voluntat seria possible tenir un parc com déu mana.

L'argument de la quantitat diners que costa fer un parc així i el seu posterior manteniment, no em convencen. Estem destinant diners a festes, cos de seguretat i altres temes que es creuen de més prioritat però, comparat amb els beneficis que un parc d'aquestes característiques tindria sobre la població, la despesa és mínima i val la pena.

L'estalvi d'aigua no ha de ser cap problema. Existeixen sistemes de regadiu prou eficaços que garanteixen l'estalvi d'aquest bé tan escàs i fan possible l'existència de zones verdes.

I perquè vull un parc com aquest?

Cada vegada es perd més el contacte amb la natura. El fet de poder passejar tranquil·lament per un espai verd, poder respirar la fragància de plantes i flors, trobar-te amb altra gent que està gaudint del lloc, ajuda a la relaxació tan mental com física a més de propiciar la relació entre les persones que comparteixen aquest espai. A més, segons estudis fets a diferents universitats d'arreu del món, aquest tipus de parc ajuda a la millora de la salut.

Podem parlar de l'efecte pulmó que un parc amb una vegetació i arbres important pot tenir. Tota aquesta vegetació pot ajudar a filtrar la contaminació emesa pel volum cada vegada més gran de vehicles utilitzats i les substàncies químiques que hi ha en suspensió a l'atmosfera.

Els nens, ara per ara, tenen parcs on jugar mirant sempre de no trepitjar alguna caca de gos o no posar la mà en algun tros de sorra pijat pel mateix animal. A més, les zones infantils que en aquest moment hi ha al centre del poble, a penes tenen un arbre que resguardi del sol a certes hores. Personalment, em semblen llocs freds, que si que tenen la seva utilitat però que no fan que t'hi sentis del tot a gust. Que millor que un parc protegit mitjançant tanques de fusta o algun altre tipus de mobiliari d'acord amb l'entorn, on els animalons no hi puguin entrar, un parc voltat per arbres, acollidor i fresc per tal de que els nostres infants juguin amb la seguretat que un lloc així dóna.

I, per què no?, el reclam que pot suposar per al turisme el fet que el Vendrell pugui tenir un parc bonic, on es pugui anar a passejar o a descansar en hores de calor. Quan t'has sentit a gust en un lloc o t'ha agradat estèticament vols tornar a visitar-lo. Que millor que donar als nostres visitants un espai on relaxar-se, que estèticament pugui cridar la seva atenció i on se sentin acollits.

En fi, sense més preàmbuls, vull un parc!!!

Sobre l'orgue del Vendrell

Des de dijous 26 de juliol, dia en el qual es va tornar a cantar l'Oratori Àngel de Tobies, de la Carlota Baldrís, es ve parlant bastant del mal estat en el que es troba l'orgue del Vendrell. Jo també voldria parlar sobre aquest tema però, primer fem una mica d'història.

L'orgue del Vendrell va acordar construir-se, mitjançant contracte amb l'orguener L. Scherrer, l'any 1775. Aquest senyor va construir un orgue de 1923 flautes. Al llarg del temps ha patit diferents restauracions i reparacions: l'any 1792, el 1860, el 1884, el 1929 en que van canviar la ubicació de l'orgue al centre del cor de l'església, el 1963 i el 1983.

Totes aquestes restauracions i reparacions, no han estat suficients per fer que el pas del temps no afecti aquest orgue que ja és un dels més antics a Catalunya.

Hem pogut saber, per les converses amb diferents persones, que l'orgue ja no podrà ser tocat en gaires esdeveniments més. El seu deteriorament no ho permet.

Però, afortunadament, hi ha gent que es preocupa per la seva restauració. S'han demanat pressupostos per a la seva reparació. Em sembla que pugen, aproximadament, uns 80 mil·lions de les antigues pessetes, uns 481.000 euros.

El tema està en d'on es poden treure tots aquests diners ja que les iniciatives particulars no són suficients i, sembla ser que, l'esglèsia del Vendrell no té tants diners. Una persona entesa i preocupada per aquest tema va comentar que, potser, fundacions privades, com per exemple La Caixa, o altres entitats sense ànim de lucre es podrien fer càrrec d'aquesta restauració o d'una part important d'ella però que feien falta "padrins" per demanar aquest tipus d'ajut.

Crec que no hi ha millors padrins que l'església i el propi ajuntament. Aquest últim, fins i tot, es podria fer càrrec d'una part del finançament d'aquesta restauració. Val la pena que conservem un patrimoni històric i cultural important com el què tenim. Ja sé que són molts diners però val la pena perquè aquest orgue forma part de la història i la identitat d'aquest municipi.

Yolanda

L'arribada a la Comunitat

Darrerament, s'ha posat de moda això de crear-se un blog personal. El blog és un espai on la gent hi escriu sobre el què pensa, hi afegeix articles publicats als diaris, informació vària, etc. A més, és un espai on els altres hi poden donar la seva opinió, arribant a establir-se debats que, potser, d'una altra manera, o en d'altres situacions no es donarien.

Crec que és verdaderament interessant per diferents raons:

- és una manera de conèixer la persona, el què pensa, li preocupa, troba interessant, etc.;

- és una manera d'obtenir informació i coneixement;

- una eina de comunicació amb els altres;

- un instrument de debat.

En fi, que crec que hi ha molts motius pels quals val la pena crear, visitar o participar als blogs.

No hem d'oblidar però, que no deixen de ser pàgines personals, és a dir, pàgines creades per persones que tenen una manera de pensar, uns ideals, potser diferents als nostres i, per això, s'ha de ser al màxim possible respectuós amb el propietari de la pàgina. Això moltes vegades no es fa. He llegit alguns comentaris fora de to, que ataquen al blogger de la pàgina que s'està visitant. No em sembla correcte. Pots expressar les teves opinions, estiguin d'acord o no amb el tema exposat o amb els participants al blog, sense necessitat de ser mal educat, atacar a ningú o ser desagradable.

Com ja veieu, jo també he decidit afegir-me a aquesta comunitat de bloggers, tot i que m'ha costat una mica, de veritat.

Espero que visiteu aquesta pàgina de tant en tant i que, si voleu, hi participeu de la forma que us sembli. M'agradaria que es convertís en un lloc on la gent s'hi trobi a gust visitant-lo i participant-hi, així que us agraïria que fossiu al màxim de respectuosos amb els altres i amb mi mateixa.

Ah!!!!! M'oblidava d'avisar-vos que, com he dit abans, es tracta d'una pàgina personal i, per tant, podeu trobar gairebé qualsevol cosa.... Ja, ja, ja.

Bé, perdoneu si de principi no hi trobeu gaire cosa. Els inicis sempre costen una mica. Je, je.

Fins aviat!!!!