Si senyors, vull un parc al Vendrell. Però no un parc qualsevol, vull un parc gran, per on es pugui passejar, anar a córrer o en bici, amb alguna petita extensió de gespa on poder seure a llegir un llibre sota l'ombra d'un arbre, amb una zona infantil protegida dels gossets i dels amos irresponsables que deixen que les seves mascotes facin les seves necessitats a qualsevol lloc, un parc on se sentin els ocells, vull un espai pròpiament dit verd i que per arribar no s'hagi, necessàriament, d'anar en cotxe.
No vull un parc petit, amb dos jocs infantils, amb quatre arbres esquifits o col·locats un tan lluny de l'altre que per tal de tenir una miqueta d'ombra has d'anar donant el tomb a l'arbre, no vull un parc on la sorra i les pedres són el paisatge predominant i on l'olivera, amb tot el respecte que aquest arbre em mereix, encara agreugi l'aspecte de secà dels nostres parcs.
Hom em podrà dir que al Vendrell no hi ha un espai suficientment gran per poder ubicar un parc d'aquestes característiques. Doncs bé, penso que voler és poder i que si hi ha la voluntat seria possible tenir un parc com déu mana.
L'argument de la quantitat diners que costa fer un parc així i el seu posterior manteniment, no em convencen. Estem destinant diners a festes, cos de seguretat i altres temes que es creuen de més prioritat però, comparat amb els beneficis que un parc d'aquestes característiques tindria sobre la població, la despesa és mínima i val la pena.
L'estalvi d'aigua no ha de ser cap problema. Existeixen sistemes de regadiu prou eficaços que garanteixen l'estalvi d'aquest bé tan escàs i fan possible l'existència de zones verdes.
I perquè vull un parc com aquest?
Cada vegada es perd més el contacte amb la natura. El fet de poder passejar tranquil·lament per un espai verd, poder respirar la fragància de plantes i flors, trobar-te amb altra gent que està gaudint del lloc, ajuda a la relaxació tan mental com física a més de propiciar la relació entre les persones que comparteixen aquest espai. A més, segons estudis fets a diferents universitats d'arreu del món, aquest tipus de parc ajuda a la millora de la salut.
Podem parlar de l'efecte pulmó que un parc amb una vegetació i arbres important pot tenir. Tota aquesta vegetació pot ajudar a filtrar la contaminació emesa pel volum cada vegada més gran de vehicles utilitzats i les substàncies químiques que hi ha en suspensió a l'atmosfera.
Els nens, ara per ara, tenen parcs on jugar mirant sempre de no trepitjar alguna caca de gos o no posar la mà en algun tros de sorra pijat pel mateix animal. A més, les zones infantils que en aquest moment hi ha al centre del poble, a penes tenen un arbre que resguardi del sol a certes hores. Personalment, em semblen llocs freds, que si que tenen la seva utilitat però que no fan que t'hi sentis del tot a gust. Que millor que un parc protegit mitjançant tanques de fusta o algun altre tipus de mobiliari d'acord amb l'entorn, on els animalons no hi puguin entrar, un parc voltat per arbres, acollidor i fresc per tal de que els nostres infants juguin amb la seguretat que un lloc així dóna.
I, per què no?, el reclam que pot suposar per al turisme el fet que el Vendrell pugui tenir un parc bonic, on es pugui anar a passejar o a descansar en hores de calor. Quan t'has sentit a gust en un lloc o t'ha agradat estèticament vols tornar a visitar-lo. Que millor que donar als nostres visitants un espai on relaxar-se, que estèticament pugui cridar la seva atenció i on se sentin acollits.
En fi, sense més preàmbuls, vull un parc!!!
