Sobre l'orgue del Vendrell

Des de dijous 26 de juliol, dia en el qual es va tornar a cantar l'Oratori Àngel de Tobies, de la Carlota Baldrís, es ve parlant bastant del mal estat en el que es troba l'orgue del Vendrell. Jo també voldria parlar sobre aquest tema però, primer fem una mica d'història.

L'orgue del Vendrell va acordar construir-se, mitjançant contracte amb l'orguener L. Scherrer, l'any 1775. Aquest senyor va construir un orgue de 1923 flautes. Al llarg del temps ha patit diferents restauracions i reparacions: l'any 1792, el 1860, el 1884, el 1929 en que van canviar la ubicació de l'orgue al centre del cor de l'església, el 1963 i el 1983.

Totes aquestes restauracions i reparacions, no han estat suficients per fer que el pas del temps no afecti aquest orgue que ja és un dels més antics a Catalunya.

Hem pogut saber, per les converses amb diferents persones, que l'orgue ja no podrà ser tocat en gaires esdeveniments més. El seu deteriorament no ho permet.

Però, afortunadament, hi ha gent que es preocupa per la seva restauració. S'han demanat pressupostos per a la seva reparació. Em sembla que pugen, aproximadament, uns 80 mil·lions de les antigues pessetes, uns 481.000 euros.

El tema està en d'on es poden treure tots aquests diners ja que les iniciatives particulars no són suficients i, sembla ser que, l'esglèsia del Vendrell no té tants diners. Una persona entesa i preocupada per aquest tema va comentar que, potser, fundacions privades, com per exemple La Caixa, o altres entitats sense ànim de lucre es podrien fer càrrec d'aquesta restauració o d'una part important d'ella però que feien falta "padrins" per demanar aquest tipus d'ajut.

Crec que no hi ha millors padrins que l'església i el propi ajuntament. Aquest últim, fins i tot, es podria fer càrrec d'una part del finançament d'aquesta restauració. Val la pena que conservem un patrimoni històric i cultural important com el què tenim. Ja sé que són molts diners però val la pena perquè aquest orgue forma part de la història i la identitat d'aquest municipi.

Yolanda

L'arribada a la Comunitat

Darrerament, s'ha posat de moda això de crear-se un blog personal. El blog és un espai on la gent hi escriu sobre el què pensa, hi afegeix articles publicats als diaris, informació vària, etc. A més, és un espai on els altres hi poden donar la seva opinió, arribant a establir-se debats que, potser, d'una altra manera, o en d'altres situacions no es donarien.

Crec que és verdaderament interessant per diferents raons:

- és una manera de conèixer la persona, el què pensa, li preocupa, troba interessant, etc.;

- és una manera d'obtenir informació i coneixement;

- una eina de comunicació amb els altres;

- un instrument de debat.

En fi, que crec que hi ha molts motius pels quals val la pena crear, visitar o participar als blogs.

No hem d'oblidar però, que no deixen de ser pàgines personals, és a dir, pàgines creades per persones que tenen una manera de pensar, uns ideals, potser diferents als nostres i, per això, s'ha de ser al màxim possible respectuós amb el propietari de la pàgina. Això moltes vegades no es fa. He llegit alguns comentaris fora de to, que ataquen al blogger de la pàgina que s'està visitant. No em sembla correcte. Pots expressar les teves opinions, estiguin d'acord o no amb el tema exposat o amb els participants al blog, sense necessitat de ser mal educat, atacar a ningú o ser desagradable.

Com ja veieu, jo també he decidit afegir-me a aquesta comunitat de bloggers, tot i que m'ha costat una mica, de veritat.

Espero que visiteu aquesta pàgina de tant en tant i que, si voleu, hi participeu de la forma que us sembli. M'agradaria que es convertís en un lloc on la gent s'hi trobi a gust visitant-lo i participant-hi, així que us agraïria que fossiu al màxim de respectuosos amb els altres i amb mi mateixa.

Ah!!!!! M'oblidava d'avisar-vos que, com he dit abans, es tracta d'una pàgina personal i, per tant, podeu trobar gairebé qualsevol cosa.... Ja, ja, ja.

Bé, perdoneu si de principi no hi trobeu gaire cosa. Els inicis sempre costen una mica. Je, je.

Fins aviat!!!!