Una reflexió sobre l’abstenció

Ara que ja ha passat un temps prudencial després de les eleccions europees, els ànims s’han calmat una mica i tothom ha deixat de parlar dels seus resultats, per mi, personalment, és el moment de fer una mica de reflexió sobre tot el què ha passat.

A banda dels vots obtinguts per cada un dels partits al Vendrell: la pèrdua de vots del partit socialista que ha tingut respecte a les eleccions del 2004, tot i la seva victòria, la pujada de CiU i PP i la pèrdua de vots tant d’ERC com d’ICV-EUiA i que, per a alguns, evidencien un retrocés de les forces d’esquerra, el què més esgarrifa i preocupa és l’alt nivell d’abstenció que si ja va ser alt al 2004, aquest any encara ha pujat 2 punts més, arribant al 66,36 % al nostre municipi i que es tracta d’un resultat extrapolable a la resta de Catalunya i de l’Estat Espanyol.

Jo no faré cap examen d’aquells tècnics i professionals, això ho deixo pels què hi entenen més de política, però si que tinc ganes de reflexionar una mica sobre el tema i intentar posar-hi una mica de sentit a la situació.

Què pot haver portat a una gran majoria de la població en edat de votar a l’abstenció? Jo crec que poden ser vàries les causes, no sé en quin grau cada una ha tingut la culpa d’aquests resultats, però si tinc clar que juntes han fet, i estic segura que en properes eleccions faran, que els resultats no siguin tot lo justos que haurien de ser per a tots i cada un dels partits. Penso que quanta més gent vagi a votar, els resultats de les eleccions més s’acostaran a la realitat. Les polítiques seran verdaderament aquelles que la majoria haurà escollit. Si la majoria de la gent no vota, com és el cas, els resultats són els resultats d’una minoria i crec que no es poden prendre com a reflex del que un poble, una regió o un país pensa o vol.

Tornant a les causes de l’abstenció, n’hi ha vàries que estan en boca de tothom. Podem parlar de desconeixement del què és i fa el Parlament Europeu, aplicable només en aquestes darreres eleccions; del cansament de la gent en quant a les actituds i forma de fer política dels nostres representants; l’actual situació de crisi que ha fet perdre la credibilitat en les propostes dels partits; la poca memòria històrica...

Estic segura que n’hi ha més, igual d’importants, però crec que aquestes són les que més han influït.

El desconeixement del què és i fa el Parlament Europeu podria arribar a ser un argument per explicar l’abstenció d’aquestes eleccions però, en cap cas, no ha de convertir-se en una excusa per escórrer la responsabilitat de tots plegats (mitjans de comunicació, educadors i, per suposat, polítics) d’explicar a la població que al Parlament Europeu es decideixen coses que afecten directament a la vida quotidiana de cada un dels països membres de la Unió Europea, que les polítiques que es decideixen a Europa són les que, en molts aspectes, s’hauran d’aplicar a la resta d’estats. I això és molt important. Una minoria decidirà sobre el què s’ha de fer a tota Europa? Jo crec que Europa és el futur i que tots hem de poder decidir com la volem. Tot i que respecto que la gent voti allò que li sembli, no em serveix que una minoria decideixi per moltes més que vol polítiques de dretes, només perquè no hem sabut fer arribar als nostres conciutadans què es fa a aquesta institució tant llunyana però, alhora, tant propera i que ens influeix en tanta mesura.

L’actitud d’enfrontament i pèrdua de respecte entre els nostres representants en cada una de les propostes o posicionaments han fet perdre la credibilitat en les persones que estan al capdavant de la vida política i, per tant, en els partits polítics. No crec que dues persones insultant-se, cridant-se, o treient-se els draps bruts en públic siguin el model de dirigents que la gran majoria de ciutadans volem. Per no parlar dels darrers casos de corrupció en alguns partits. La gent vol explicacions lògiques i coherents, la gent vol que es plantegin propostes i solucions i que es pugui discutir o debatre sobre elles, la gent vol veritats i no que se’ls ensaboni i se’ls hi falti el respecte amb mentides i amb escenes de batalles pudents, sense sentit i de les quals, la majoria no entenem el perquè es fan.

Amb l’actual situació de crisi s’ha agreujat aquella sensació de que “els polítics no faran res per solucionar-ho, només miren pel seu interès”. A banda d’intentar buscar culpables (això ja seria un altre tema per a un escrit), no hem d’obviar que la situació actual és tant sumament complexa que és gairebé impossible dir quina o quines són les solucions més adients per sortir-ne. Tothom hi diu la seva, tothom té la clau que farà que l’economia familiar remunti. Això ja ningú s’ho creu. Portem tants intents, tants conflictes entre partits que no porten enlloc, tant augment de l’atur, tanta gent que comença a patir gana, que la societat ja no creu en els polítics i així ho han demostrat, no anant a votar perquè “no serveix per res”.

Tot i que entenc a aquesta majoria, no hi estic d’acord. Anar a votar serveix, pot servir per canviar les coses. Només cal donar una oportunitat a la gent adequada. Si el què hem tingut fins ara no ha funcionat, perquè no deixem que ho intentin uns altres? Potser funcioni.

La nostra història com a país “democràtic” és molt recent. Tot i això, sembla ser que no som capaços d’ensenyar a aquells i aquelles que ens venen al darrera què vol dir tenir instaurada una dictadura i què vol dir la paraula repressió. Això ens ho explicarien la mar de bé els nostres avis i, potser, no tant avis però que han viscut de prop el franquisme, que han hagut de parlar la seva llengua d’amagat, que han hagut de trobar-se en la clandestinitat per poder dir sobre la situació del país, sobre el què està bé o malament i els que han hagut de marxar a l’exili perquè pensaven o creien diferent. Ara tenim l’oportunitat de poder decidir allò què volem, cap a on hem de portar el país, de parlar en la llengua escollida, de pensar allò que més ens convé, de dir si o no. Deixarem perdre aquest dret? L’abstenció crea buits molt perillosos que poden ser aprofitats per persones que només miren pel poder i que ens poden portar a situacions històriques ja viscudes en aquesta terra. No ho podem permetre.

Així doncs, a aquells que llegiu aquest escrit, estigueu o no d’acord amb moltes de les coses que hi dic, us demanaria el següent:

- Expliqueu a la gent què és el Parlament Europeu, que significa estar a Europa.
- A aquells que ens dediquem, més o menys a la política, i als què estic segura que tiraran endavant en aquest camí, que siguem persones per davant de tot, independentment de la nostra manera de pensar, no ens perdem el respecte, no donem aquesta imatge de poca seriositat.
- Obliguem als nostres partits a que facin propostes i donin solucions lògiques i coherents, que no intentin enganyar als nostres ciutadans i ciutadanes.
- Conscienciem a la gent de que cal anar a votar per poder decidir, entre tots i de veritat, cap a on volem anar, per evitar tornar a dictadures repressives.

Es podrien demanar moltes més coses però la llista seria molt llarga. Prefereixo deixar-ho aquí, com una reflexió personal que volia compartir.