Una reflexió sobre l’abstenció

Ara que ja ha passat un temps prudencial després de les eleccions europees, els ànims s’han calmat una mica i tothom ha deixat de parlar dels seus resultats, per mi, personalment, és el moment de fer una mica de reflexió sobre tot el què ha passat.

A banda dels vots obtinguts per cada un dels partits al Vendrell: la pèrdua de vots del partit socialista que ha tingut respecte a les eleccions del 2004, tot i la seva victòria, la pujada de CiU i PP i la pèrdua de vots tant d’ERC com d’ICV-EUiA i que, per a alguns, evidencien un retrocés de les forces d’esquerra, el què més esgarrifa i preocupa és l’alt nivell d’abstenció que si ja va ser alt al 2004, aquest any encara ha pujat 2 punts més, arribant al 66,36 % al nostre municipi i que es tracta d’un resultat extrapolable a la resta de Catalunya i de l’Estat Espanyol.

Jo no faré cap examen d’aquells tècnics i professionals, això ho deixo pels què hi entenen més de política, però si que tinc ganes de reflexionar una mica sobre el tema i intentar posar-hi una mica de sentit a la situació.

Què pot haver portat a una gran majoria de la població en edat de votar a l’abstenció? Jo crec que poden ser vàries les causes, no sé en quin grau cada una ha tingut la culpa d’aquests resultats, però si tinc clar que juntes han fet, i estic segura que en properes eleccions faran, que els resultats no siguin tot lo justos que haurien de ser per a tots i cada un dels partits. Penso que quanta més gent vagi a votar, els resultats de les eleccions més s’acostaran a la realitat. Les polítiques seran verdaderament aquelles que la majoria haurà escollit. Si la majoria de la gent no vota, com és el cas, els resultats són els resultats d’una minoria i crec que no es poden prendre com a reflex del que un poble, una regió o un país pensa o vol.

Tornant a les causes de l’abstenció, n’hi ha vàries que estan en boca de tothom. Podem parlar de desconeixement del què és i fa el Parlament Europeu, aplicable només en aquestes darreres eleccions; del cansament de la gent en quant a les actituds i forma de fer política dels nostres representants; l’actual situació de crisi que ha fet perdre la credibilitat en les propostes dels partits; la poca memòria històrica...

Estic segura que n’hi ha més, igual d’importants, però crec que aquestes són les que més han influït.

El desconeixement del què és i fa el Parlament Europeu podria arribar a ser un argument per explicar l’abstenció d’aquestes eleccions però, en cap cas, no ha de convertir-se en una excusa per escórrer la responsabilitat de tots plegats (mitjans de comunicació, educadors i, per suposat, polítics) d’explicar a la població que al Parlament Europeu es decideixen coses que afecten directament a la vida quotidiana de cada un dels països membres de la Unió Europea, que les polítiques que es decideixen a Europa són les que, en molts aspectes, s’hauran d’aplicar a la resta d’estats. I això és molt important. Una minoria decidirà sobre el què s’ha de fer a tota Europa? Jo crec que Europa és el futur i que tots hem de poder decidir com la volem. Tot i que respecto que la gent voti allò que li sembli, no em serveix que una minoria decideixi per moltes més que vol polítiques de dretes, només perquè no hem sabut fer arribar als nostres conciutadans què es fa a aquesta institució tant llunyana però, alhora, tant propera i que ens influeix en tanta mesura.

L’actitud d’enfrontament i pèrdua de respecte entre els nostres representants en cada una de les propostes o posicionaments han fet perdre la credibilitat en les persones que estan al capdavant de la vida política i, per tant, en els partits polítics. No crec que dues persones insultant-se, cridant-se, o treient-se els draps bruts en públic siguin el model de dirigents que la gran majoria de ciutadans volem. Per no parlar dels darrers casos de corrupció en alguns partits. La gent vol explicacions lògiques i coherents, la gent vol que es plantegin propostes i solucions i que es pugui discutir o debatre sobre elles, la gent vol veritats i no que se’ls ensaboni i se’ls hi falti el respecte amb mentides i amb escenes de batalles pudents, sense sentit i de les quals, la majoria no entenem el perquè es fan.

Amb l’actual situació de crisi s’ha agreujat aquella sensació de que “els polítics no faran res per solucionar-ho, només miren pel seu interès”. A banda d’intentar buscar culpables (això ja seria un altre tema per a un escrit), no hem d’obviar que la situació actual és tant sumament complexa que és gairebé impossible dir quina o quines són les solucions més adients per sortir-ne. Tothom hi diu la seva, tothom té la clau que farà que l’economia familiar remunti. Això ja ningú s’ho creu. Portem tants intents, tants conflictes entre partits que no porten enlloc, tant augment de l’atur, tanta gent que comença a patir gana, que la societat ja no creu en els polítics i així ho han demostrat, no anant a votar perquè “no serveix per res”.

Tot i que entenc a aquesta majoria, no hi estic d’acord. Anar a votar serveix, pot servir per canviar les coses. Només cal donar una oportunitat a la gent adequada. Si el què hem tingut fins ara no ha funcionat, perquè no deixem que ho intentin uns altres? Potser funcioni.

La nostra història com a país “democràtic” és molt recent. Tot i això, sembla ser que no som capaços d’ensenyar a aquells i aquelles que ens venen al darrera què vol dir tenir instaurada una dictadura i què vol dir la paraula repressió. Això ens ho explicarien la mar de bé els nostres avis i, potser, no tant avis però que han viscut de prop el franquisme, que han hagut de parlar la seva llengua d’amagat, que han hagut de trobar-se en la clandestinitat per poder dir sobre la situació del país, sobre el què està bé o malament i els que han hagut de marxar a l’exili perquè pensaven o creien diferent. Ara tenim l’oportunitat de poder decidir allò què volem, cap a on hem de portar el país, de parlar en la llengua escollida, de pensar allò que més ens convé, de dir si o no. Deixarem perdre aquest dret? L’abstenció crea buits molt perillosos que poden ser aprofitats per persones que només miren pel poder i que ens poden portar a situacions històriques ja viscudes en aquesta terra. No ho podem permetre.

Així doncs, a aquells que llegiu aquest escrit, estigueu o no d’acord amb moltes de les coses que hi dic, us demanaria el següent:

- Expliqueu a la gent què és el Parlament Europeu, que significa estar a Europa.
- A aquells que ens dediquem, més o menys a la política, i als què estic segura que tiraran endavant en aquest camí, que siguem persones per davant de tot, independentment de la nostra manera de pensar, no ens perdem el respecte, no donem aquesta imatge de poca seriositat.
- Obliguem als nostres partits a que facin propostes i donin solucions lògiques i coherents, que no intentin enganyar als nostres ciutadans i ciutadanes.
- Conscienciem a la gent de que cal anar a votar per poder decidir, entre tots i de veritat, cap a on volem anar, per evitar tornar a dictadures repressives.

Es podrien demanar moltes més coses però la llista seria molt llarga. Prefereixo deixar-ho aquí, com una reflexió personal que volia compartir.

Us convido a escoltar "Pas de Vianants"

Recentement, ens hem reunit un grup de sis joves del Vendrell per portar a terme un projecte en comú, un programa de ràdio.

Tots sis provenim del món de les pàgines d’opinió del Diari del Baix Penedès i dels blogs d'internet. Els nostres noms són Alfredo, Laia, Marta, Miquel, Roger i jo mateixa, Yolanda.

A arrel de compartir secció al Diari i escriure'ns mútuament als blogs, vam decidir crear un espai de debat i fer-ho a través de la ràdio perquè altres persones ens puguin escoltar a l’igual que fins ara ens han anat seguint a través del Diari del Baix Penedès o dels blogs que hem anat penjant per internet.

En aquest nou programa posarem en comú els nostres punts de vista personals. Alguns coincidiràn doncs som tots joves preocupats pel dia a dia i altres diferiran molt. Però creiem que tenim molt bona sintonia i que en podrem treure un gran profit per tal de fer un programa amè.

El programa s'emetrà un dia a la setmana i tindrà una durada d'una hora en la qual tractarem temes que ens afecten directament com a persones i com a ciutadans del Vendrell. Reflexionarem sobre allò que ens preocupa o, a vegades, simplement travessarem durant una petita estona la porta del desconeixement.
Si alguna persona estigués interessada en participar en el programa, vol fer alguna queixa o aportar suggeriments que no dubti en posar-se en contacte amb nosaltres a través del nostre email pasdevianants@gmail.com.

Si voleu saber més coses us ho explicarem a través de la sintonia de la ràdio. La cita és els dimecres de 7 a 8 de la tarda a través del 107.1 de la FM, Ràdio el Vendrell. Es pot escoltar a través d’internet en http://www.rtvelvendrell.com/ . El primer dia és el dimecres dia 17 d’octubre i parlarem amb una persona que té moltes coses a dir del comerç i el turisme del Vendrell.

Vull un parc!!!!

Si senyors, vull un parc al Vendrell. Però no un parc qualsevol, vull un parc gran, per on es pugui passejar, anar a córrer o en bici, amb alguna petita extensió de gespa on poder seure a llegir un llibre sota l'ombra d'un arbre, amb una zona infantil protegida dels gossets i dels amos irresponsables que deixen que les seves mascotes facin les seves necessitats a qualsevol lloc, un parc on se sentin els ocells, vull un espai pròpiament dit verd i que per arribar no s'hagi, necessàriament, d'anar en cotxe.

No vull un parc petit, amb dos jocs infantils, amb quatre arbres esquifits o col·locats un tan lluny de l'altre que per tal de tenir una miqueta d'ombra has d'anar donant el tomb a l'arbre, no vull un parc on la sorra i les pedres són el paisatge predominant i on l'olivera, amb tot el respecte que aquest arbre em mereix, encara agreugi l'aspecte de secà dels nostres parcs.

Hom em podrà dir que al Vendrell no hi ha un espai suficientment gran per poder ubicar un parc d'aquestes característiques. Doncs bé, penso que voler és poder i que si hi ha la voluntat seria possible tenir un parc com déu mana.

L'argument de la quantitat diners que costa fer un parc així i el seu posterior manteniment, no em convencen. Estem destinant diners a festes, cos de seguretat i altres temes que es creuen de més prioritat però, comparat amb els beneficis que un parc d'aquestes característiques tindria sobre la població, la despesa és mínima i val la pena.

L'estalvi d'aigua no ha de ser cap problema. Existeixen sistemes de regadiu prou eficaços que garanteixen l'estalvi d'aquest bé tan escàs i fan possible l'existència de zones verdes.

I perquè vull un parc com aquest?

Cada vegada es perd més el contacte amb la natura. El fet de poder passejar tranquil·lament per un espai verd, poder respirar la fragància de plantes i flors, trobar-te amb altra gent que està gaudint del lloc, ajuda a la relaxació tan mental com física a més de propiciar la relació entre les persones que comparteixen aquest espai. A més, segons estudis fets a diferents universitats d'arreu del món, aquest tipus de parc ajuda a la millora de la salut.

Podem parlar de l'efecte pulmó que un parc amb una vegetació i arbres important pot tenir. Tota aquesta vegetació pot ajudar a filtrar la contaminació emesa pel volum cada vegada més gran de vehicles utilitzats i les substàncies químiques que hi ha en suspensió a l'atmosfera.

Els nens, ara per ara, tenen parcs on jugar mirant sempre de no trepitjar alguna caca de gos o no posar la mà en algun tros de sorra pijat pel mateix animal. A més, les zones infantils que en aquest moment hi ha al centre del poble, a penes tenen un arbre que resguardi del sol a certes hores. Personalment, em semblen llocs freds, que si que tenen la seva utilitat però que no fan que t'hi sentis del tot a gust. Que millor que un parc protegit mitjançant tanques de fusta o algun altre tipus de mobiliari d'acord amb l'entorn, on els animalons no hi puguin entrar, un parc voltat per arbres, acollidor i fresc per tal de que els nostres infants juguin amb la seguretat que un lloc així dóna.

I, per què no?, el reclam que pot suposar per al turisme el fet que el Vendrell pugui tenir un parc bonic, on es pugui anar a passejar o a descansar en hores de calor. Quan t'has sentit a gust en un lloc o t'ha agradat estèticament vols tornar a visitar-lo. Que millor que donar als nostres visitants un espai on relaxar-se, que estèticament pugui cridar la seva atenció i on se sentin acollits.

En fi, sense més preàmbuls, vull un parc!!!

Sobre l'orgue del Vendrell

Des de dijous 26 de juliol, dia en el qual es va tornar a cantar l'Oratori Àngel de Tobies, de la Carlota Baldrís, es ve parlant bastant del mal estat en el que es troba l'orgue del Vendrell. Jo també voldria parlar sobre aquest tema però, primer fem una mica d'història.

L'orgue del Vendrell va acordar construir-se, mitjançant contracte amb l'orguener L. Scherrer, l'any 1775. Aquest senyor va construir un orgue de 1923 flautes. Al llarg del temps ha patit diferents restauracions i reparacions: l'any 1792, el 1860, el 1884, el 1929 en que van canviar la ubicació de l'orgue al centre del cor de l'església, el 1963 i el 1983.

Totes aquestes restauracions i reparacions, no han estat suficients per fer que el pas del temps no afecti aquest orgue que ja és un dels més antics a Catalunya.

Hem pogut saber, per les converses amb diferents persones, que l'orgue ja no podrà ser tocat en gaires esdeveniments més. El seu deteriorament no ho permet.

Però, afortunadament, hi ha gent que es preocupa per la seva restauració. S'han demanat pressupostos per a la seva reparació. Em sembla que pugen, aproximadament, uns 80 mil·lions de les antigues pessetes, uns 481.000 euros.

El tema està en d'on es poden treure tots aquests diners ja que les iniciatives particulars no són suficients i, sembla ser que, l'esglèsia del Vendrell no té tants diners. Una persona entesa i preocupada per aquest tema va comentar que, potser, fundacions privades, com per exemple La Caixa, o altres entitats sense ànim de lucre es podrien fer càrrec d'aquesta restauració o d'una part important d'ella però que feien falta "padrins" per demanar aquest tipus d'ajut.

Crec que no hi ha millors padrins que l'església i el propi ajuntament. Aquest últim, fins i tot, es podria fer càrrec d'una part del finançament d'aquesta restauració. Val la pena que conservem un patrimoni històric i cultural important com el què tenim. Ja sé que són molts diners però val la pena perquè aquest orgue forma part de la història i la identitat d'aquest municipi.

Yolanda

L'arribada a la Comunitat

Darrerament, s'ha posat de moda això de crear-se un blog personal. El blog és un espai on la gent hi escriu sobre el què pensa, hi afegeix articles publicats als diaris, informació vària, etc. A més, és un espai on els altres hi poden donar la seva opinió, arribant a establir-se debats que, potser, d'una altra manera, o en d'altres situacions no es donarien.

Crec que és verdaderament interessant per diferents raons:

- és una manera de conèixer la persona, el què pensa, li preocupa, troba interessant, etc.;

- és una manera d'obtenir informació i coneixement;

- una eina de comunicació amb els altres;

- un instrument de debat.

En fi, que crec que hi ha molts motius pels quals val la pena crear, visitar o participar als blogs.

No hem d'oblidar però, que no deixen de ser pàgines personals, és a dir, pàgines creades per persones que tenen una manera de pensar, uns ideals, potser diferents als nostres i, per això, s'ha de ser al màxim possible respectuós amb el propietari de la pàgina. Això moltes vegades no es fa. He llegit alguns comentaris fora de to, que ataquen al blogger de la pàgina que s'està visitant. No em sembla correcte. Pots expressar les teves opinions, estiguin d'acord o no amb el tema exposat o amb els participants al blog, sense necessitat de ser mal educat, atacar a ningú o ser desagradable.

Com ja veieu, jo també he decidit afegir-me a aquesta comunitat de bloggers, tot i que m'ha costat una mica, de veritat.

Espero que visiteu aquesta pàgina de tant en tant i que, si voleu, hi participeu de la forma que us sembli. M'agradaria que es convertís en un lloc on la gent s'hi trobi a gust visitant-lo i participant-hi, així que us agraïria que fossiu al màxim de respectuosos amb els altres i amb mi mateixa.

Ah!!!!! M'oblidava d'avisar-vos que, com he dit abans, es tracta d'una pàgina personal i, per tant, podeu trobar gairebé qualsevol cosa.... Ja, ja, ja.

Bé, perdoneu si de principi no hi trobeu gaire cosa. Els inicis sempre costen una mica. Je, je.

Fins aviat!!!!